10 d’abr. 2013

Comencem pel principi

Iniciar un blog no es senzill, i més quan és un blog de caràcter generalista i interdisciplinari com és aquest. A més es dona la circumstància que aquesta setmana ha estat bastant moguda en molts d'aspectes, i no sabria quin d'ells és el més important. La mort de Margaret Tatcher, la de José Luís Sampedro, la de Bigas Luna que estava a punt d'iniciar el rodatge de la pel·lícula basada en la novel·la Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo.

També la notícia de que el govern de Bauzá pretén per al curs que ve gastar 70000€ en educació.... o més ben dit en dividir als nostres infants segons la modalitat del català que parlin (mallorquí, menorquí....), on jo hem demano: i el pollencí, el solleric, el ciutadellenc... també tindran el seu propi llibre?
O la notícia que acaba d'aparèixer sobre l'ús del català a les aules, on un sol alumne que ho demani obligaria a introduir el castellà a les aules.
Fins i tot podria divagar sobre l'avantprojecte de llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, la qual faria desaparèixer el sistema actual de serveis socials d'atenció primària.

Però he resolt començar amb un poema que he escoltat aquest matí a la radio i que m'ha deixat un poc tocada. El poema es titula "Ya no" i és de la poetessa Idea Valariño, Uruguaiana de la generació del 45 que escrigué aquest poema que dedicà a Juan Carlos Onetti quan va acabar la seva relació, però amb posterioritat llevà la dedicatòria, cosa que va saber molt de greu a Onetti.

Idea Valariño


YA NO

Ya no será, 
ya no viviremos juntos, no criaré a tu hijo
no coseré tu ropa, no te tendré de noche
no te besaré al irme, nunca sabrás quien fui
por qué me amaron otros.

No llegaré a saber por qué ni cómo, nunca
ni si era de verdad lo que dijiste que era,
ni quién fuiste, ni qué fui para ti
ni cómo hubiera sido vivir juntos,
querernos, esperarnos, estar.

Ya no soy más que yo para siempre y tú
Ya no serás para mí más que tú. 
Ya no estás en un día futuro
no sabré dónde vives, con quién
ni si te acuerdas.

No me abrazarás nunca como esa noche, nunca.
No volveré a tocarte. No te veré morir.  

1 comentari:

  1. Te envío con este comentario un mensaje de ánimo para seguir escribiendo este blog que comienzas. De momento la primera entrada es muy interesante.

    Un saludo.

    ResponElimina