Però avui m'agradaria parlar de l'alçament de Pasqua del 1916 (Éirí Amach na Cásca en irlandès), que es produí entre els dies 24 i 30 d'abril i del que d'aquí a una setmana en farà 97 anys. Amb aquest alçament es pretenia proclamar una república irlandesa independent del Regne Unit, però aquest fou un alçament amb més caire sentimental i romàntic que real, degut a que les milícies nacionalistes irlandeses (Exèrcit ciutadà irlandès, Voluntaris irlandesos, Germandat republicana irlandesa, Na Fianna Éireann, i Cumann na mBan) no tenien un suport majoritari ni real dins la població irlandesa. Foren al voltant de 1250 homes i dones els que ocuparen diferents llocs de la ciutat, tal com es veu reflectit al mapa adjunt, sent el més important i emblemàtic l'Oficina central de correus, símbol de la dominació anglesa a Dublín.
 |
| Llocs ocupats a l'alçament de Pasqua de 1916 a Dublín http://www.nli.ie/1916/map.html |
El Govern provisional, constituït per set homes i encapçalat pel poeta Pádraig (Patrick) Pearse proclamen la República Irlandesa.
Però quina diferència hi ha entre aquest alçament i els anteriors que s'havien produït a l'illa? Bàsicament fou la forta repressió que es produí per part del govern de Londres, amb l'execució de tots els homes que encapçalaren la revolta i una forta repressió contra els altres membres i organitzacions, que provocà que la majoria social que fins al moment no els havia donat suport comencés a simpatitzar amb el Sinn Féin i que a les eleccions de 1918 obtingués una majoria de vots a l'illa, un 70%, però els diputats elegits rebutgen entrar a formar part del parlament de Westminster i es constitueixen en el primer Dáil Éireann (Parlament Irlandès).
Poc després la repressió portà a la Guerra de independència que s'inicià al 1919 i s'estengué fins al 1921 amb la firma del tractat angloirlandès que dividia l'illa en dues meitats, el sud que constituiria un estat lliure format pels 26 comptats del sud, est i oest i els 6 comptats del nord que constituirien una província britànica. això conduí a una guerra civil entre els afins i els detractors del tractat, però poc a poc es va anar consolidant el camí cap a la independència que s'aconseguí al 1948 amb la constitució de la República.
M'agradaria acabar aquesta entrada amb la Cançó del solat, himne d'Irlanda, d'on en podreu trobar la traucció al castellà i una petita explicació de la seva història en aquest enllaç.
Fonts per a aquesta entrada:
Innisfree
1916 en español
 |
| A primera línia, d'esquerra a dreta: Laurence Ginnell, Michael Collins, Cathal Brugha, Arthur Griffith, Eamon de Valera, Count Plunkett, Eoin MacNeill, W.T. Cosgrave y Kevin O'Higgins. (Primera Dáil, 21/01/1919). |
M'agradaria acabar aquesta entrada amb la Cançó del solat, himne d'Irlanda, d'on en podreu trobar la traucció al castellà i una petita explicació de la seva història en aquest enllaç.
Fonts per a aquesta entrada:
Innisfree
1916 en español
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada