III Comandant durant l'aixecament de
Pasqua.
El
24 d'abril de 1916, es produeix l'aixecament de Pasqua i es proclama la
República Irlandesa. Constance
Markievicz, que ha venut totes les seves propietats per a aportar doblers
en metàl·lic per a la rebel·lió, és assignada a la guarnició establerta al parc
de St. Stephen's Green,
baix el comandament del Comandant.
Michael
Mallin, qui l'ascendeix a comandant segona. Durant tota la setmana, Constance
és líder, combatent i companya infatigable dels 109 homes i 10 dones que
lluitaren en aquest lloc fins a la rendició definitiva, firmada per Patrick Pearse el 29 d'abril. Queda com a
anècdota la besada de Constance al seu costós revòlver automàtic alemany, abans
'entregar-lo al Capità Wheeler,
encarregat de rebre la rendició d'aquesta guarnició. L'inhabitual de veure a
dones combatents uniformades fou destacat per la premsa de l'època i va fer la
volta al mon. En la premsa londinenca, el rol de lideratge de la Contesa
Markievicz va generar un especial escàndol. Un periodista va afirmar:
"portava robes militars d'home, amb dos revòlvers al cinturó, liderant els
altres combatents a l'atac".
 |
| L'entrega de Constance Markievicz, representada per Grace Gifford. |
La Contesa es
encarcerada a la presó de Kilmahaim, juntament amb 3.500 homes i 79 dones, però
és l'única 'elles que sofreix la paròdia dels judicis militars efectuats a
continuació. Es condemnada a mort, però la seva sentència és posteriorment
commutada per la cadena perpètua. Cada dia, a l'alba, Constance escolta els
dispars de les execucions dels seus companys, maleint la gràcia concebuda a raó
del seu sexe. Al respecte, respon al conèixer la decisió de la Cort Marcial:
" Vostès ni tan sols han tingut la decència d'afusellar-me".
Posteriorment es traslladada a la presó de Mountjoy, i llavors a Aylesbury, a
Anglaterra. Allà escriu les "Cartes des de la presó" i decideix
batejar-se com a catòlica.
 |
| Constance durant la seva reclusió a la presó. |
Al 1917 és alliberada gràcies a l'amnistia atorgada per el
govern britànic a tots els participants e l'aixecament que restaven
empresonats. Tot i això, Constance no arriba mai a recuperar-se de la pèrdua
dels seus companys de lluita executats al 1916, i encara 11 anys després li
arriba la nostàlgia i escriu:
"Ells no moriren, no estan adormits;
Tan sols es van despertar del somni de la via
sobrevolaren l'ombra de la nostra nit.
Enveja, calumnia, odi, sofriment
i aquella agitació que els homes anomenen
felicitat
no poden ja agafar-los ni torturar-los"
IV Primera dona Parlamentaria i Ministra;
sempre pionera, sempre rebel.
A la
seva sortida de la presó Constance és rebuda a Dublín per una multitud
delirant. El martiri dels executats de 1916, la desproporció de la repressió
britànica, l'heroisme demostrat pels antics combatents i
el treball desenvolupat pels seus familiars i amics han canviat
completament l'opinió pública irlandesa. Les organitzacions republicanes
s'han transformat en l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), liderat per Michael Collins, i el Sinn Féin
ocupa un espai important en la política, on Constance reprèn la seva tasca. És
empresonada de nou al 1918 per això i resulta electa com a parlamentària de la
Cambra dels Comuns mentre és a la presó. Així es converteix en la primera ona
en ostentar la condició de membre electe 'un parlament.
 |
| Rebuda de Constance a la seva arribaa a Dublín (1917) |
Però a l'igual que els seus companys no
arribarà a seure's a Westminster. El 21 de Gener de 1919 la majoria dels
diputats irlandesos, en rebel·lia, es constitueixen com la primera Dáil
Éireann (parlament irlandès) i proclamen la independència d'Irlanda.
Constance continua empresonada fins al març d'aquest any. Un mes després es
nombrada Ministra de treball en el gabinet constituït per Éamon de Valera,
considerat actualment el primer govern republicà irlandès. Es converteix en la
primera dona en exercir el càrrec de ministra a Europa. El seu ministeri és
reconegut com un dels més eficaços malgrat actuar en la clandestinitat.
"Madame" arbitra els litigis, dona suport a les vagues i fa complir
les consignes de seguretat, aconseguint alliberar-se de les incursions de la
policia.
El govern britànic reacciona declarant
il·legal la Dáil i les organitzacions republicanes. L'IRA emprèn la guerra
d'independència a través d'una estratègia de guerrilles, que aconsegueix fer
negociar als anglesos al 1921. Però el Tractat Angloirlandès, en el que
Anglaterra manté la sobirania sobre sis comptats de l'Ulster a canvi de l'estatus
d'Estat Lliure per a la resta de l'illa, dividint al moviment republicà i
provocant l'inici de la guerra civil. Constance, com la majoria de dones
republicanes, es va oposar al Tractat amb energia en les sessions de la Dáil
Eireann. El 7 de gener de 1922, després de perdre la votació decisiva per un
estret marge, la Contesa acompanya a Éamon de Valera quan abandona la Dáil,
juntament amb cinquanta sis parlamentaris més- Aquella és la imatge
de l'escissió i de la guerra civil.
 |
| Joseph McGarrity rebé a Constance Markievicz a Philadelphia (1922) |
Poc després Constance és enviada als Estats Units com a portaveu
republicana. Cinquanta perriodistes i fotògrafs l'esperen a Nova York, on te
gran èxit en els seus mítings. Torna a Irlanda en plena guerra civil i l 1923
és empresonada novament, aquest cop per l'Estat Lliure. Allà inici una vaga de
fam per la qual és alliberada.
Al 1926 s'incorpora al Fianna Fáil, el
partit republicà fundat per Éamon deValera després de la guerra civil. Ella
presideix l'acte fundacional en el Teatre La Scala. Al 1927 recupera el seu
escó pel Sud de Dublín, després d'una aferrissada campanya en la que el Fianna
Fail va obtenir 43 escons convertint-se en la segona força política de la Dáil.
Continuaria donant suport a la República, juntament a d'altres militants
històriques com Hanna Sheehy Skeffington i Madeleine
Ffrench–Mullen.
En aquella època viu a les zones pobres de
Dublín, on decidí compartir els seus darrers dies. Malalta, potser de
tuberculosi, la seva amiga Kathleen Lynn, accedint als seus desitjos, la
ingressa a la sala comú de l'hospital Patrick Duns, on mor en companyia del seu
home i fills als 59 anys el 15 de juliol per una peritonitis. Desapareguda així
una figura transcendental de la història contemporània irlandesa. Va rebre els
honors d'un funeral d'estat i una multitud de 100.000 persones va desfilar
front al seu taüt durant 48 hores, fins que fou enterrada al cementeri dublinès
de Glasnevin.
 |
| Funeral de Constance Markievicz |
_______________
